Avui he estat pensant en Rapa Nui i tot allò que encara no he explicat, algunes d'elles a ningú.
Hi ha viatges que et canvien la manera d'enfocar les coses, aquest viatge ho va aconseguir. Com que l'ombra de la lluna encara no m'ha matat m'està fent més forta, ara pensareu que diu aquesta boja, només la espècie umbràfila em pot entendre.
Comencem per la noia del hotel a Rapa Nui, deia: no entenc res, tanta gent, tanta emoció i tants nervis, quan va veure l'eclipsi ja no va fer falta explicar-li res, ho havia entès tot i tot.
El menjar deixava que desitjar doncs bé arriba amb vaixell un mes abans, i el fresc consisteix en peix i marisc pescat el mateix dia i fruita, no arribava per tothom es clar, bé la fruita si, quins sucs tant bons semblava impossible que fossin naturals de lo bons que estaven.
Això per no parlar del cafè exprés, perdò? si he dit cafè exprés, en una illa de la polinesia, doncs mira per on tenia un company d'habitació (que ronacava per un tub) per que eren compartides entre 4 persones, obsessionat amb el tema del cafè i va remenar totes les guies fins que va trobar on fer-ne un, a l'altra punta del poble, ben amagat tenien una cafetera exprés. El dia del eclipsi mentre tothom discutia si anar cap amunt o cap avall pel tema dels núvols, vaig pensar ja us ho fareu, jo em vaig a fer un cafè que m'anirà genial per desvetllar-me, vaig pillar un taxi i cap a la cafeteria, per dir-ho d'alguna manera per que tenia tres metres cuadrats. Li vaig dir al taxista que no es mogues que tenia molt poc temps, que feia el cafè i tornàvem ràpid, va al·lucinar però encara va al·lucinar més quan li vaig dir que l'invitava a fer el cafè per que no s'esperes al cotxe, ja que vaig veure que li feia una il·lusió desmesurada, potser feia temps que no en feia cap, no ho se, o no s'ho poden permetre per que era molt car, bé, era més car el cafè, que el taxi d'anada i tornada, però em va saber a gloria en aquell recòndit lloc que només havien buscat els addictes a la cafeïna com jo, que bo!!! boníssim!!! Vaig reaparèixer com si res amb un bon rotllo i en plan, aquests núvols es desfaran oi??? I comença a ploure...ole!!!
I va arribar el moment del eclipsi, després del plou i fa sol, amb tres repeticions i el diluvi de la nit anterior, núvols? tot blanc però finalment una finestra oberta per veure l'univers en acció, quin drama, eren un conjunt de coses massa fortes, mai he sentit res així, brutal, esta en aquell lloc i aquell moment, esta prepara't pel pitjor i veure el millor, el drama ja l'heu vist, no es pot contenir una cosa tant forta, jo no puc, el drama està assegurat, a la Xina per haver perdut l'esperança de veure'l i no estar prepara't, però si el veus encara pitjor, sabeu que us dic? que el moment es màgic, únic irrepetible i en vull més.
Per que us explico tot això que ja sabeu? Per explicar-vos quelcom que no sabeu, l'altre presentador l'Angel director de la revista d'AstronomiA va aguantar el tipus durant la retransmissió, però el drama que va fer quan es va tallar la connexió no us el podeu imaginar, va superar el meu de llarg, quins plors, sospirs i abraçades amb tothom, ell que n'ha vist més que jo, es més gran i té més experiència, però sabia que el que havia viscut el màxim que es pot demanar i no va poder més que expressar-ho a lo gran, com ha de ser.
L'entrepà de xai i enciam allà als peus dels moais em va saber a celestial, crec que tot ho era, evident això sembla més un xut que altra cosa, ve no puc comparar per que no ho he provat mai, però estàvem tots posseïts per quelcom meravellós.
Vaig aconseguir ballar amb el meu grup preferit de la illa, per que allà tothom balla es la professió per excel·lència crec, estant tots tant forts i ballen com els àngels, bé no els he vist ballar els àngels es per dir-ho d'alguna manera, però es clar ballant d'aquesta manera cada dia i menjant només peix i fruita així qualsevol esta com ells.
I per últim dir-vos que em va quedar pendent pujar-me a sobre un moai, però esta prohibit i en aquesta illa no estan per rucades, un del grup només trepitjar l'aeroport ja va anar al calabós per portar grams d'una substància prohibida. Tothom es exemplar en aquesta illa potser per que la única manera d'escapar es nedant 3.800 Km per trobar un altre tros de terra. Un dia i tornaré i em pujaré a sobre un moai ;-))
