Kastelorizo (Grecia)
Foto: Sara Santacana
© soimagic.com
Kastelorizo a 29 de març de 2006, una illa que ha sigut mil vegades grega i mil vegades turca, ara grega i que pocs grecs coneixen. Aqui es va rodar part de la pelicula mediterranio i es van oblidar uns soldats que mai mes van pasar a buscar. Despres de anar a Atenes, agafar avio cap a Rodes i posteriorment avioneta cap a Kastelorizo total 3 hores d'avió imagineu lo perduda que esta. Una mini illa de pocs kilometres de diametre amb un dia li dones la volta i com que la avioneta nomes hi ha va un cop a la setmana m'haure de quedar tambe per motius d'overbooking ni mes ni menys dues setmanes.
Me imprimit una llista de plats tipics grecs per assegurar-me que no pasare gana i saber que demanar. Quina monada d'illa, jo crec que encara flipen de com ha arribat una catalana aqui. Que be es respira, quines casetes tant ben ordenades davant del mar, que ve que es menja i quina simpatia i tranquilitat despren la gent. Hi ha carrers idilics, de conte i un carrer vorejant el mar per anar a l'altra banda de la illa Mandraki.
Aquests grecs encara no entenen que fa arribant tanta gent una març qualsevol, aixo si cap espanyol. La espectació generada sorpren a molts habitants, alguns m'han dit hasta el proximo, s'han flipat, ja han tingut la sort miraculosa de que passes per aqui i ja en volen un altre, definitivament no saben de que va aquesta historia.
El menjar i la gent es encantadora, esperaba avorrirme en aquesta illa i tot el contrari vull quedarme mes....Avui he descobert que cada eclipsi es diferent, la lluminositat de l'ambient, l'anell del sol i la vivencia son incomparables, aixo si!!! m'he tornat a emocionar alhora que s'em gelaven les llagrimes, quina baixada tant brusca de temperatura, quin fred pero que meravellos que es veure a quest fenomen.
He vist venir l'ombra pel mar fins que ens ha invait i s'ens ha quedat just a sobre el cap. On jo estaba era nit pero uns kilometres mes enlla no i l'aigua del mar donaba fe d'aixo reflectant els rajos del sol allà al horitzo. He vist la nit i el dia alhora, no es pot explicar com tenir la nit a sobre el cap i el dia alla on els teus ulls poden arribar a contemplar-ho. Magic, magic vull veure'n un altre, ara si que l'adicció es total, quina ombra,quina foscor, quina nit tant curta i quin dia repenti mes destellant....m'agrada, m'agrada i molt...us ho recomano.
Les millors fotografies del viatge les trobareu aquí.
