ALEMANIA 1999

Avui 11 d'agost de 1999 desde Munic, us confeso que no sabia exactament que venia a veure, esclar un eclipsi total de sol pero que es aixo??? avui ho se i us ho puc explicar, me sentit petita, microscopica al veure la immensitat d'aquest univers movil.

He escollit un parc per veure una nit especial, una foscor "estremecedora" us soc sincera m'he emocianat i molt. La lluna s'ha ficat majestuosament davant del sol, s'ha fet de nit, la nit que tots coneixem, ha baixat la temperatura de sobte i s'ha ficat a ploure, els anecs del llac s'han tornat bojos i han marxat esparverats sense entendre res, hora d'anar a dormir pero potser han vist que era una mica d'hora per fer-ho.

No conec ningú que hagi vist mai un eclipsi total de sol, així que no tinc referencies, res amb que comparar, l'ultim ha europa va ser allà als anys 60, no habia nascut. Avui entenc una mica mes els antics i la seva fascinació per aquest fenomen, desconeixent el perque esdevenia un fet magnific que va cambiar el rumb de moltes civilitzacions i el destí de molts. Avui miro el cel, l'univers amb altres ulls, avui he comprovat que efectivament ens movem.

Han sigut 50 i pocs segons que han semblat un instant on l'anell de llum combustionaba fogosament, he pogut mirar directament al sol, sense ulleres i veure quina forma té i també he vist les irregularitats de la lluna. Els nuvols han estat amenaçant constanment i han pertorbat en certs instants la màgia del moment pero quan apareixia l'anell entre la massa de nuvols era com ficció.


No m'esperaba res i ho he tingut tot, la màgia el misteri i les emocions m'han invait, avui he quedat atrapada en alguna cosa que no us puc explicar, s'ha de viure, ja somio el moment de veure´n un altre, l'atracció d'aquest fenomen es una cosa molt potent, l'ombra de la lluna m'ha atrapat i he quedat adicta per sempre, ja ho diuen que crea adicció, aquesta droga m'ha agradat, m'ha encantat, m'estic tornant a emocionar i no soc fava us ho aseguro, que brutal....avui soc una persona diferent.